En la vida quotidiana la lectura es succeeix en gran varietat de formes i dificultat de manera natural. Sense adonar-nos llegim per entrar al metro, per comprar el pa o per parlar amb un amic pel mòbil. No obstant açò, en l’àmbit acadèmic solem treballar diferents tipus de texts com els narratius o expositius i molt poc els de transacció o els instructius. Aquest quadern pretén millorar la comprensió lectora en tots els textos impresos treballats en el programa PISA.

El programa PISA per l’avaluació internacional dels estudiants és una investigació triennal que té l’objectiu de valorar si els estudiants són capaços d’extrapolar allò après dins les aules a la seua vida diària. PISA avalua el coneixement científic, matemàtic i la comprensió lectora, a més d’altres temes més innovadors com ara la resolució col·laborativa de problemes o el coneixement econòmic.

Més de mig milió d’alumnes de 15 anys representen 72 països d’economies heterogènies. Els estudiants són avaluats en la mateixa llengua vehicular del seu centre educatiu. Aquesta prova no els exigeix que repetisquen dades memoritzades, sinó més bé que interpreten textos per resoldre un problema matemàtic o per explicar científicament un fenomen utilitzant els seus coneixements i capacitat de raonament.

Malgrat el que ressona als mitjans de comunicació després de la publicació dels resultats, PISA no està dissenyat per classificar centres educatius, sinó per avaluar si els sistemes educatius són cada vegada més efectius preparant estudiants per al món laboral o acadèmic.

Espanya ha participat en el programa ininterrompudament des de l’any 2000 en les seues sis edicions. No obstant açò, la Comunitat Valenciana va participar per primera vegada al 2015. En l’edició de 2015, Espanya millorà lleugerament, encara que la mitjana de l’OCDE va empitjorar. La puntuació en ciències va ser la mateixa que la mitjana, encara que va ser pitjor resultat que l’última prova. En matemàtiques es va aconseguir també millor puntuació que en l’edició de 2012, encara que lleugerament per sota de la mitjana i finalment, en lectura es va millorar lleugerament i es va aconseguir estar per damunt de la mitjana de l’OCDE.

En la majoria dels països, Espanya inclosa, els xics obtenen millors resultats que les xiques en ciències i matemàtiques mentre que les xiques superen als xics en lectura. L’informe assenyala que també incideix en el rendiment dels estudiants la condició social i econòmica dels pares. Els estudiants amb menors recursos econòmics tenen tres vegades més probabilitats de tenir un rendiment més baix que els estudiants amb majors recursos. El context familiar també incideix enormement en el rendiment dels estudiants. Hui dia, no tindre ordinador amb connexió a internet i el nombre de llibres per llar sol correspondre a les menors puntuacions en ciències. Per aquest motiu, és crucial per a l’equitat social a Espanya el paper de les escoles, que han de tenir una clara funció compensatòria de desigualtats i proveir una bona educació per a tots els alumnes sense importar la formació professional dels seus pares. En 2015, els alumnes immigrants va tindre el doble de probabilitats d’obtenir pitjor rendiment que els alumnes nadius. Encara que aquest resultat és similar al de la mitjana, s’hauria de treballar en aquest sentit per a oferir les mateixes oportunitats d’educació als estudiants immigrants, especialment aquells que parlen llengües diferents a les oficials i cooficials d’estat.

L’avaluació dels resultats a PISA servirà d’orientació per als milers de docents de la Comunitat. Així doncs, considerem que aquesta és una oportunitat per a avaluar la situació en la qual ens trobem, aprendre de les bones pràctiques d’altres regions i països i revisar les nostres pràctiques docents per a oferir una educació cada vegada més equitativa i de qualitat.

 

Las autoras:

Ana Conejos Vicente
Mª José López Calderón
Maria Mesejo Conejos

 

[sociallocker]https://3ciencias.com/wp-content/uploads/2017/11/Llegir-comprendre-aprendre-1.pdf[/sociallocker]